Mabe'l - Look Ahead

El punt i a part del rock comarcal al Berguedà. El salt cap endavant d´una banda que juga ja en una altra lliga. Segur que hi haurà un abans i un després de “Look Ahead”, l´últim EP de Mabe´l. Marcant les diferències i desplegant un contundent i efectiu discurs propi molt compacte, lluny dels virtuosismes i de les modernitats sense fons, el disc sona totalment actual i real, capaç de liderar una nova generació. Però aquí és on Mabe´l haurà de fer la seva particular travessa pel desert… perquè viatgen sols per terra de ningú.

El treball arrenca amb “Del fin”, l´únic títol en castellà d´un EP de sis temes cantat totalment en anglès. La frontera on pot trobar el grup la seva principal barrera per donar-se a coneixer, la de l´idioma. La que tant pot obrir com tancar portes. Un anglès lògic en ells, en el seu estil i en les seves influències musicals però que els deixa més fora de lloc encara del que ja estan.

I “Del fin” t´enganxa, desde el principi. Amb un so espectacular, de primera fila, que sorpren d´entrada i que fa que l´atenció i les bones vibracions creixin a l´acte. Ràpid, directe, contundent, enèrgic, vital. Pur rock alternatiu. Ple de referències pop, punks, inclus sorprenents instants del primer metal dels vuitanta. Intensitat i simplicitat d´una efectivitat de gegants en temes aparentment senzills però molt treballats.

“Crucified” és el single, sens dubte. Les melodies són perfectes, evocadores, on la veu de David Cervantes creix i demostra una personalitat enorme envoltada en les guitarres rabioses i en els coros d´un Roger Coll que se surt. Lluny queden aquells dies adolescents de Snotgreasy on recordo algú que va dir que aquest tio tenia algo...

“Embluesery” arrenca a compàs de blues accelerat amb unes tornades i una part central instrumental que trenquen. Gerard Marín al baix i Oscar Pardo a la bateria formen la contundent màquina de precissió i l´efectiva base on tot es recolza i on tot pot ser.

La meitat del EP continua amb “Handcuffs”, un altre single. Amb la seva enganxosa melodia inicial post grunge que torna a donar pas a la energia rockera i a un estribillo popero que t´atrapa i et transporta al moment.

“Ocean” baixa per un segon el ritme pero no perd el sentiment ni la força. Ni permet tampoc que el nivell decaigui, al contrari. Més evocadores melodies pop que et condueixen a nous interludis instrumentals realment inspirats i brillants.

I arriba el final, amb un intens “Animal curse” que continua accelerant sense donar treva i que manté el discurs de tot el disc i de la proposta de Mabe´l intacta.

Vint i dos minuts d´arriscada proposta personal que passen volant, que entren desde el primer acord i que deixen a l´oient amb ganes de molt més. Una producció quasi professional i un exel.lent treball gràfic que s´agraeix moltíssim i que ens recorda que la música, quan és valora, és algo més que un simple arxiu en mp3. Algo que s´escolta, se sent, es toca i s´olora.

Estan en la línea de sortida, en el seu moment de pre-maduressa com a grup. Agafen el relleu. Tant de bo saltin per sobre de les eternes barreres que tanquen els camins del rock avui dia, en aquesta comarca, en aquest país i en aquest planeta. Tenen imatge, actitud i qualitats. Tenen el verd de l´esperança en les seves mirades. I tenen per sobre de tot, el futur per endavant.

Llop

http://www.myspace.com/musicmabel